RELFEXIÓ: EL CONTE DELS DOS AMICS INDIS

ELS DOS AMICS INDIS

UNA VEGADA, PER ALLÀ LES PRADES DE L’AMÈRICA, ES VAN TROBAR DOS VAILETS INDIS I VAN COMENÇAR A PARLAR.

S’EXPLICAVEN MOLTES I MOLTES COSES DE LA SEVA VIDA I CADA VEGADA ESTAVEN MÉS CONTENTS.

PERÒ VET AQUÍ QUE, UN DIA, ELS SEUS RESPECTIUS PARES, GRAN BÚFAL I CARA VERMELLA, VAN ADONAR-SE QUE ELS SEUS FILLS ES TROBAVEN I S’HO PASSAVEN BÉ. ELLS, PERÒ, ESTAVEN MOLT BARALLATS DES DE FEIA TEMPS I, FINS I TOT, HAVIEN LLUITAT MOLTES VEGADES PER CAUSA DE LA SEVA ENEMISTAT.

ELS PARES VAN PROHIBIR ELS INFANTS DE TROBAR-SE I ELS VAN FER QUEDAR SEMPRE AL SEU POBLAT.

ELS DOS VAILETS CADA VEGADA S’ANAVEN ENTRISTINT MÉS I MÉS, NO SE SABIEN DIVERTIR, PLORAVEN I, FINS I TOT, NO MENJAVEN... HAVIEN PERDUT EL MÉS GRAN QUE TENIEN I NO ERA CAP COSA QUE ES POGUÉS COMPRAR NI CANVIAR-SE, SINÓ QUE ERA EL SEU AMIC, L’AMIC.

AL CAP D’UN TEMPS, ELS SEUS PARES VAN REACCIONAR I ELS VAN PREGUNTAR PER QUÈ ESTAVEN AIXÍ. ELLS RESPONGUEREN: AMB LES VOSTRES GUERRES I AMB ELS VOSTRES ORGULLS ENS HEU TRET EL MILLOR QUE TENÍEM: EL NOSTRE AMIC.

DIUEN QUE ELS DOS INDIS, GRAN BÚFAL I CARA VERMELLA, VAN CONVOCAR UNA REUNIÓ I, DESPRÉS DE DOS DIES D’ESTAR TANCATS A LA TENDA DELS CONSELLS -COL·LOCADA A UNA DISTÀNCIA MITJANA ENTRE LES DUES TRIBUS-, CONVOCAREN LLURS TRIBUS I TOTS FUMAREN LA PIPA DE LA PAU.

AQUELLS DOS POBLES ENCARA AVUI VIUEN EN PAU, GRÀCIES A L’AMISTAT DELS DOS VAILETS INDIS. JO NO SÉ SI AIXÒ ÉS VERITAT O NO, PERÒ SÍ QUE SÉ QUE NOSALTRES HO PODEM FER POSSIBLE AMB ELS COMPANYS DE L'ESCOLA, PERQUÈ VOLEM ACONSEGUIR UNA TRIBU D’AMICS.